|
sioc:content
|
-
Gràcies, Cristina.\n\nAlguna vegada he contat que fa tres anys vaig tindre la sort de passar quinze dies a Tànger amb una ONG, ajudant les sisters (monges de Teresa de Calcuta). \n\nDijous a la tarda els xiquets del pegament (al·lots sense sostre que esnifaven pegament per fer passar les fams, tot esperant poder passar a Espanya) tenien l'oportunitat de menjar un plat de calent, i dutxar-se.\n\nPuc donar fe de la innocència profunda i alegria d'aquells nins que, en teoria, es veien obligats a dutxar-se per menjar un escàs plat de calent (probablement l'únic setmanal) però que estic convençut que la dutxa els hi resultava tan important o més que el mateix dinar.\n\nI sempre són els mateixos ulls, com els dels nois del reformatori on anàvem dues tardes a la setmana.\n\nEm va quedar molt clar, moltíssim, que era jo el beneficiat, jo el que aprenia coses.\n\nBesos
|
![[This page as RDF]](http://webenemasuno.linkeddata.es/static/rdf-icon.gif){kind=icon}