|
sioc:content
|
-
Julio, et deixo l'entrada del diccionari català-valencià-balear, encara que, com podràs llegir, les dimensions dels macs de les fotos surten un poc de la definició. Una abraçada !!\n\n1. MAC m. \n,SEP,,SEP, 1. Còdol (bal.); cast. piedra, guijarro. A Mallorca i Menorca, el mac no sol esser més gros que el puny d'un home; a Eivissa se diu mac a pedres més grosses, tant com el cap. El fanquer ferà el fanch ben trepitjat, y si troba algun mach el treurà, Fontanet Conró 40. Mes sota els macs que tiren al cel, llur front satànic ,SEP, caurà romput, Atlàntida vi. Com si fos un mac llançat de dalt del rost, Rosselló Many. 28. Mac de torrent: pedra llisa i rodonenca, palet de riera. D'un que té el ventrell fort, diuen que «pairia macs de torrent» (Mall.). Fer mac (s'era): barrejar-se petits còdols amb el blat que s'hi bat, per trobar-se en mal estat el sòl de l'era (Mall., ap. Rokseth Cult. 166). \n,SEP,,SEP, 2. fig. Capclòs, que difícilment comprèn les coses (mall., men.); cast. cabezota, torpe. «Això és llei de qualque mac ,SEP, o qualque mal fumador» (glosat mallorquí). Es cotxer o llaurador de matxos, qu'era un mac d'homo, Camps Folkl. ii, 50. \n,SEP,,SEP, 3. Glop d'un licor (mall.); cast. sorbo. Celebrau devotament ,SEP, amb un bon mach d'aygordent ,SEP, sa venguda des nou dia, Roq. 51.\nMac (escrit generalment Mach): llin. existent a Camprodon, Figueres, Portbou, Beuda, St. Feliu de G., Cornellà, Esparreguera, Igualada, Barc., etc.\n Fon.: mák (or., bal.); máс (Palma, Manacor, Pollença); mέ̞с (Felanitx).\n Intens.:—a) Augm.: macàs, macarro, macot.—b) Dim.: maquet, maquetxo, maquel·lo, maqueu, macó, macolí, macolinet, macolineu, macarrí, macolinoi.\n Loc.\n—No valer un dobler de mac: no tenir cap valor, esser completament inservible (mall.).\n\n
|
![[This page as RDF]](http://webenemasuno.linkeddata.es/static/rdf-icon.gif){kind=icon}