El pasado martes por la noche en el Teatre Lliure de Barcelona se organizó un recital de poesía, que con el título “Miquel”, pretendía rendir homenaje al poeta catalán a los cinco años de su muerte.\n\nJordi Dauder, director de la representación, y Silvia Bel, fueron los encargados de interpretar los poemas elegidos para la ocasión, acompañados al piano por Lluís Llach. \n\nDauder explicó que la realización de este proyecto parte de una idea conjunta de él mismo y de Llach, y que la selección de los poemas les llevo mucho tiempo pues pretendían que fueran representativos de todas las etapas de la vida del poeta.\n\nYo conocí a Martí i Pol de la mano de Llach, escuchando sus poemas musicados por el cantautor. Recuerdo también, haberlo visto en alguna entrevista en televisión, y como me impresiono el carácter sencillo y alegre del poeta, a quien una esclerosis múltiple mantenía en una silla de ruedas desde hacía más de veinte años. Me gustó su sonrisa y la limpieza de su mirada.\n\n\n\nPara confeccionar este, mi pequeño homenaje, he elegido estos cuatro poemas musicados por Lluis Llach. "Canço de Nadal per a ningú", "Valset per a innocents", "Vinc de molt lluny" i "Canto L'amor".\n\nLos dos primeros cantados por el mismo Llach, i "Vinc de molt lluny" i "Canto l'amor", pertenecientes a la cantata GERMANIES en las voces de una coral, formada por 200 niños de diferentes agrupaciones catalanas, y de la cantante cubana Lucrecia.\n\n
VINC DE MOLT LLUNY\n\nVinc de molt lluny i vaig lluny encara\nque m'empenyen designis de goig i llum.\nVinc, i el vent de tants anys m'ha colrat la cara,\nperò duc la flama als ulls.\n\nNo hi ha cap recança que m'aparti del meu llarg camí\ntot el que vull és davant meu\ni el temps m'acull al seu llit.\n\nVinc a dur-te amb la veu un cant d'esperança\nsi amb mi el vols compartir.\nTot el que m'espera és el misteri d'un gran mar llunyà\ni un horitzó sempre distant\nque amb tu serà molt més clar.\n\nVinc de molt lluny i vaig lluny encara\nple de somnis i llum.\n\n\n\n
CANÇÓ DE NADAL PER A NINGÚ\n\nSé que en un lloc lluny\npotser algú hi haurà\nque avui no obri\nla botella de xampany.\n\nSé que en un lloc lluny\npotser algú pensarà\nque en altres racons\nhi resten boques amb fam.\n\nPerò serà tan estranya gent\nla que dubtarà un moment\nper donar la mà\nal que no és germà.\n\nI els que amb gran soroll\nvolem fer un nou món\navui, aquesta nit direm no.\n\nI pels que l'avui\nés com el passat\ntampoc trauran la seva mà.\n\nI els que mudats\nanem a "Missa del gall"\nno resem amb altra cara\nque no cal.\n\nFora de l'església\nhi han homes ben cecs\nla nostra boira els hi tapa\nel camí del vent.\n\nPerò serà tan estranya gent\nque amb la torxa cremi el vent\nper donar la llum\nentre tot el fum.\n\nI els que hem cridat\ntots som ben iguals\navui tancarem junts la porta.\nI demà vindrà un nou despertar\nningú tindrà la cara roja.\n\nPerò sé que en un lloc lluny\npotser algú hi haurà\nque al veure'm digui,\ncalla, ningú ha escoltat.\n\n
\n\n VALSET PER A INNOCENTS\n\nQuan el vent amb recança\ndeixa la tarda i fuig\ni el minvant del capvespre\nels bells records s’enduu,\nsi el teu cor se sent sol i crida\nperduts tots els senyals\ndigues adéu al dia\na ritme de vals.\n\nSi en el vaixell que salpa\nl'amic fidel se'n va\ni sents com l'enyorança\nt'afeixuga les mans,\nper no perdre el delit de viure\nrecorda els dies clars,\nfes adéu a la vela\na ritme de vals.\n\nQuan l'amor t'abandona\ndesert enllà del temps\ni el compàs de les hores\nressona per l'absent,\nalça els ulls per damunt de l'ombra\ni encén un nou esclat,\ngronxa aquest teu silenci\na ritme de vals.\n\nSi la vida es desferma\ncom un gran cop de vent\ni sense cap paraula com un amant et pren,\nobre els braços a l'esperança\ni oblida el fosc instant,\ntot és clar quan es pensa\na ritme de vals.\n\nCom l'onada que llisca\npel sorral dels records,\na la mar que proposa\nhoritzons sempre nous,\nque el vaivé d'aquesta cadència\nt'esmoli el gest cansat\ni la sang et bategui\na ritme de vals.\n\n\n\n
\n
CANTO L'AMOR
\n
\nCanto l'amor\nper dir-te com em plau l'atzar\nque m'ha dut fins a tu\ncamins enllà.\n\nJo no et sabia i cap espai de mi\nno em duia a creure en altres fites\nque aquelles que deixaven\namb pas de vell astut i greu,\nun llunyà senyal del temps\ndibuixant damunt la neu\nque el cor no pot\nllançar ni refusar\nperquè és l'eterna ruta de viure i d'estimar.\nTot era buit de mar i de perfum,\ntot eren platges de miratge i fum,\ncom una estranya\nllum esperada\nque encén els ulls només un sol instant\nmés enllà dels càntics\nque potser diuen altres coses\nperò són com un mirall opac,\nlluny de tot,\nlluny de l'esperança\nde fer vibrar els sentits amb força\nper convertir el desig en sang.\nVent i misteri\nque el temps s'endú...\n\nCanto l'amor\nper dir que ara que t'he trobat\ntot és sol i camí\nque vull cantar.\n\nL'ombra dels anys ja no em farà cap por\nperquè de tu me'n ve la força\nque res no podrà tòrcer\nperquè és la veu d’ algú que creu\nque l'esforç més temptador\nés el viure en la claror\ndels ulls oberts\nal foc que fa més clar\nel risc de compartir-se\ni el risc de somiar.\nTot serà goig de tu ara que els cors\nbateguen junts sense cap llei d'esforç\ni amb mans i boca\nteixim la història\nque ens mantindrà per sempre més units\nsense la recança\ndel que hem deixat mentre ens buscàvem\nper l'ample mar de tantes nits,\npell amb pell,\nveu amb veu que clama\nper un amor que no refusi\ncap esperança i cap desig.\nEl temps ens crida,\ntot és futur...\n\nCanto l'amor\na l'ombra del meu somni encès
![[This page as RDF]](http://webenemasuno.linkeddata.es/static/rdf-icon.gif){kind=icon}
\n\nPara confeccionar este, mi pequeño homenaje, he elegido estos cuatro poemas musicados por Lluis Llach.